Joan Martínez-Porcell

Breu currículum

Breu resum CV 

Neix a Barcelona el 16 d'abril de 1960. Estudis primaris, Batxillerat i COU a l'Institut Balmes (1977). Es Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Burgos (1978-1983). Doblement Llicenciat en Filosofia, per la UNED (1986) i per la P.U. Sant. Thoma de Roma (1986-1988). Es doctor en Filosofia, per la Universitat de Barcelona (1992), amb la tesi sobre la incomunicabilitat ontològica de la persona. Professor ordinari de la Facultat de Filosofia de Catalunya, i professor catedràtic de la Universitat Ramon Llull. En el 2003 cursa estudi s d'islamologia al I.D.E.O (Institut dominicain d'études orientals) del Caire (Egipte). Fou vice-degà de la Facultat des del 1994 al 1997, i degà de la mateixa des de 2005 a 2012. Imparteix habitualment l'assignatura de Metafísica, i les Qüestions aprofundides de metafísica i teoria del coneixement. També com a cursos complementaris: L’experiència transcendental en J.B. Lotz, o l 'introducció a la lectura d 'ésser i temps de M. Heidegger. Ha estat coordinador de diversos programes de doctorat i director del grup de recerca Pensar per Conviure, de diàleg islamo-cristià, admès als G.R.I.C (Groupes de recherches islamo-chrétien). Les principals línies d'investigació i estudi ha estat la metafísica, en especial de l'ésser finit, l'idealisme alemany i la filosofia islàmica. Es autor, entre altres llibres publicats, de: Metafísica de la persona. (P.P.U Barcelona. 1992) 2° ed  (2009); Ésser i persona (P.P.U.  Barcelona (1995); El començament de l’ésser i l 'ésser del pensar. (Facultats de  Teologia i  Filosofia de  Catalunya. Barcelona. 1996); Aportacions al Pensament en diàleg a la llum de la Revelació, La mística cristiana i musulmana com a lloc d'encontre, (2004). Dios, persona y conocimiento, (Balmes. Barcelona (2009). Com a manuals docents ha publicat: Lectura de textos (2º edició) (2011) i Metafísica. MRR. Barcelona 2012) a Ha escrit nombrosos articles especialitzats a revistes de filosofia i diverses comunicacions i ponències.

Línies d’investigació:

  • La fonamental línia d’investigació es mou a l'entorn del pensament metafísic, i més concretament de la qüestió de la filosofia de l'acte. Aquesta orientació va produir la necessitat de dissenyar assignatures que precisen d'una intensa especialització tècnica, com ara 'nocions claus de la filosofia' o cursos monogràfics sobre el pensament d'autors com Heidegger, Siewerth, o Przywara. Darrerament ha estat abundosa la publicació d’articles especialitzats en els autors metafísics del segle XII.
  • S'ha desenvolupat també una línia d'investigació a l'entorn de la influència del pensament metafísic islàmic en autors com Ibn Sina o els reformadors islamistes del segle XIX. De totes aquestes matèries s'han elaborat abundosos materials docents ja publicats (més de set llibres des de l'any 1992 al 2011) en l'any 2002 es va començar el grup de recerca de la URL pensar per conviure. Destacar que Barcelona ha estat la única ciutat europea que ha aconseguit entrar en l'àmbit internacional dels G.R.I.C (groupes de recherche islamo-chrètien) presents a Síria, Líban, Marroc, París, Brosselles. La secció de Barcelona ha participat en els seus encontres internacionals de Lyon (2003) i a Rabat (2004)

Assignatures que imparteix:

  • Ontologia
  • Metafísica
  • Qüestions aprofundides de Metafísica
  • Qüestions aprofundides de Teoria del Coneixement
  • Curs monogràfic de filosofia actual
  • Qüestions de Metafísica (Màster)
Publicacions
  1. Forma dat esse come principio fundamentale dell'ontologia della persona di Tommaso d'Aquino, Espíritu (2014) LXII, 146 (335-359)
  2. Forma dat esse: una ontología cristiana del espíritu humano, Pensamiento (2015) 71.267 (631-643)
  3. De Unione corporis et spiritus. Espíritu (2015) LXIV. 150 (397-421)
  4. El influjo de un inédito anónimo de Clairvaux en el nacimiento de la teología afectiva. Revista Española de Teología (2017) LXXVII (363-384)
  5. Introducción y traducción del De Spiritu et anima, un opúsculo inédito atribuido a Alcher de Clairvaux. Espíritu (2018) 67. 155 (11-58)